|
La relació entre JOSE, el fals taxista, i MAR TRAFUL, activista social vinculat a certs grups crítics amb el Sistema, afavoreix el desenvolupament de dos discursos antagònics sobre els quals evoluciona la pel·lícula. El de Jose, que aspira a un treball digne i es culpa per no tenir-lo, doncs entén la seva situació de desocupat com una conseqüència de la seva falta d'aptituds. I el de Mar i el seu grup, qui argumenten que l'atur és un instrument del capitalisme perquè els treballadors acceptin un treball cada vegada més precari, coaccionats per la por que l'atur produeix.
|
|
|
|
|
El dret al treball enfrontat al dret a l'existència, es desplega en paral·lel al procés de consciència política d'aquest home anònim, Jose, el fals taxista, a qui el desig de treballar li va portar al paroxisme.
|
|
|
|
La realitat humana de Jose traspassa els límits teòrics sobre els quals discorre la narració. La precarietat no es limita a l'àmbit laboral. La precarietat de la pròpia vida, dels afectes, va sent superada amb la recerca d'una nova riquesa, no material, sinó de relació amb altres éssers.
|
|
|