|
Al descobrir el cas real de Jose R., el fals taxista, em vaig adonar que resultava singularment paradigmàtic per a il·lustrar un tema que recorre i traspassa la meva pròpia realitat quotidianament: la precarietat. La precarietat entesa com aquest límit que ens impedeix viure. Un límit marcat per les condicions de vida imposades per la mundialització de la lògica inherent al capitalisme.
|
|
|
|
Vaig voler reflexionar sobre el sentiment de culpabilitat que s'ha instal·lat en les nostres vides, culpabilitat per no arribar a ser, per no ser capaços de tenir... Vaig voler reflexionar sobre les solituds impulsades per la desesperada competència entre iguals, sobre la tristesa que ens embolica i que s'ha apoderat per complet de les nostres vides sense que, de moment, haguem sabut reaccionar.
|
|
|
|
Afortunadament molts altres abans que jo s'han dedicat a analitzar aquest fenomen i a experimentar fórmules de fugida d'aquesta precarietat, a través de pràctiques concretes. Apropar-me tant a ells, com al fals taxista, va ser el primer pas del llarg procés d'elaboració d'aquesta pel·lícula.
|
|
|